Cantal, La Ruta dels Formatges (Desembre 2011).

Aprofitem el “acueducte” de Desembre per sortir a descobrir una zona del Sud de França que teníem pendent de fa temps: l'Auvernia, una zona que ocupa pràcticament tot el Macis Central de França i que té quatre departaments: Puy de Dome, el Cantal, l’Alt Loira i el Allier. La regió està plena de racons per descobrir i té suficients atractius com per destinar-hi unes vacances senceres: natura ben preservada, pobles tranquils i productes de la terra que faran las meravelles dels amats de la bona taula.

Nosaltres aquest cop ens centrarem amb la zona de Cantal. El gran repte, proveir-nos de matèries primes de cara a Nadal: bons formatges, bon vi i com no foie fresc que mirarem de convertir en excel•lent micuit... Som-hi!!!

02/12/2011 – Barcelona – Saint Clement
Sortim de Barcelona a mig dia, després de treballar pugem al cotxe i agafem direcció la Jonquera. Fins al nostre destí, en ple cor del departament de Cantal tenim uns 550 km que es fan en unes 6 hores. Per planificar la ruta La casa on ens allotjarem està enmig de la natura, als peus del Plomb du Cantal (1.885). Situada a 1.019 metres d’altitud, la Roussière és una antiga casa de camp (data de 1.834). Els seus propietaris actuals la van comprar l’any 2.001 i desprès de molta feina l’han deixat en el seu estat actual, senzillament espectacular! Reformada tot mantenint l’arquitectura local de la regió i els seus materials més nobles (pissarra, fusta, pedra), només travessar la porta t’envaeix la sensació de benestar. Arribem tard, però a temps per un bon sopar, fantàstic!

03/12/2011 – Saint Clement – Murat – Puy Mary – Saint Clement
Ens llevem tranquil•lament i baixem a esmorzar. Aquí a la Roussiere tots els àpats es fan a la gran taula de la cuina, és el punt de trobada entre els hostes i na Brigitte i en Christian, els amfitrions. Se’ns dubte una bona manera de trencar la barrera i convertir-nos de cop en una família. Entrem a la cuina ens adonem que els esmorzars són tot un esdeveniment: croissants encara calents, torrades, melmelades casolanes de tots els gustos, iogurts aromatitzats,... està tot espectacular! Desprès d’aquest cerimonial... és hora de planificar el dia.

En Christian se’ns acosta amb un dossier ple de propostes, avui ens aproparem al Puy Mary, el volcà més gran d’Europa i aprofitarem el trajecte per anar aturant-nos a diversos llocs d’interès. La primera aturada del dia la farem a Vic sur Cère, un petit poble al vell mig de la Vall de la Cère. Es tracta d’un bonic poble conegut des de l’antiguitat per las propietats curatives de l’aigua dels seus brolladors. Fem un passeig pel seu nucli medieval, resseguint carrers empedrats i estrets. Els seu patrimoni arquitectònic és molt interessant i destaquen la Casa dels prínceps de Mònaco (aquesta regió va ser administrada pels prínceps de Mònaco entre 1.643 i 1.793) i l’Església de Sant Pere. Acabem el passeig enfilant-nos al castell des d’on las vistes sobre la Vall del Cère són impressionants.

Informació: Si voleu caminar podeu apropar-vos a las Gorgues de la Cère, una excursió molt amena i apte per tots les públics.

Seguim per la carretera N122, fins a Murat, següent punt del recorregut. Deixem el cotxe davant de l’oficina de Turisme i recorrem els carrers d’aquesta vila medieval. Com abans, el seu patrimoni arquitectònic és espectacular (es conserva un bon número de cases antigues, construïdes a base de pedra de la regió i teulades de llossa). El poble està cuidat fins als últims detalls i el traçat dels seus carrers es harmònic, quedant perfectament integrat en l’entorn natural del Parc Regional dels Volcans de l’Auvernia. Tant badar se’ns ha fet tard, així que aprofitem per menjar-nos una galette a Chez Laurette, darrera de l’església.

Informació: Com a curiositat, a Murat hi ha una botiga de ganivets artesanal. Interessant fer-hi una ullada, hi trobareu tota mena de ganivets i navalles (Coutellerie Artisanale, prop de l’església).

Amb l’estómac ple reprenem el nostre camí, a partir d’aquí la carretera comença a guanya espectacularitat: aquesta zona és un dels grans patrimonis naturals d’Europa i morfològicament pot dividir-se en dos sectors: un muntanyós amb cims com ara el Puy du Rocher (1.813), Puy de Peyre Arse (1.806), el Puy Griou (1.690), el Puy Brunet (1.806) o el mateix Puy Mary (1.787); l’altre sector és la zona més perifèrica, un altiplà basàltic que limita amb las àmplies i profundes valls glacials.

Tot plegat fa d’aquest itinerari de muntanya un d’aquells llocs que no ens podem perdre. Ens acostem a l’emblemàtica piràmide del Puy Mary, pel Pas de Peyrol, estem davant del volcà més gran d’Europa (2.700 km2). Aquest indret té una gran riquesa natural, un paisatge esculpit per l’aigua i el gel, paisatges nascuts de l’erosió i del pas dels anys, superbe!! Caiem redits al encants d’aquesta regió, paisatges arrodonits, muntanyes tenyides de mil colors, intensificats encara més ara a la tardor, on el to gris i plujós dels dies, contrasta amb las mil tonalitats dels seus boscos, un caleidoscopi cromàtic.

Informació: Abans de creuar el Pas de Peyrols, ens hem aturat a fer un cafè a Terra Alta. Es un petit establiment de muntanya senzill, còmode i molt agradable. Tot plegat ens porta a recomanar-lo tot i no haver-nos-hi allotjat. El més interessant, una deliciosa banyera finesa d’aigua calenta disposada al exterior de la casa. Ideal desprès d’un dia d’esquí per la zona. Ens ho anotem per la propera!

04/12/2011 – Saint Clement – Carlat - Conques – Saint Clement
Seguint el mateix ritual que ahir, avui en Christian ens mostra un plànol de la zona Sud de Cantal, resseguirem carreteres secundaries que ens duran fins a Conques, un dels centres de peregrinació més importants de França.

Agafem la carretera D-59 direcció Sud i ens aturem a la petita localitat de Jou sous Monjou a visitar la petita església romànica del segle XII. Destinem el dia a perdre’ns per aquesta regió rural i tradicionalment tancada, aturant-nos tant com ens ve de gust a gaudir del seu entorn. Tot i ser el centre geogràfic del país, això no es tradueix necessariament en unes bones infraestructures. Las carreteres son estretes, resseguint en zig-zag turons, bordejant rius i valls, ... potser això ha ajudat a conservar-la, convertint-la probablement, en una de las regions amb més encant del país. Un regió orgullosa que lluita contra la despoblació ajudant a las petites explotacions agrícoles, a las granges, als comerços i als serveis, per tal que puguin establir-se i arrelar-se a la zona. Segurament per això trobem una munió de granges que esquitxen la vall: Unes es dediquen a la ramaderia, altres a l’agricultura i moltes a la producció de formatges. Nosaltres no podem resistir la temptació i sovint ens aturem a conèixer més sobre els formatges de la Regió de l’Auvernia. És un producte amb denominació d’origen protegit (A.O.P) que inclou a cinc formatges: La Fourme d'Ambert, el Cantal, el Salers, el Bleu d'Auvergne y el Saint-Nectaire... a quin més deliciós.

Aquesta producció tan variada està estretament lligada a l’abundància i a la diversitat de la flora de prats i pastures. Com a curiositat, mencionar que alguns dels formatges de la regió es produeixen des de fa més de 2.000 anys! Nosaltres dediquem bona part del dia a seguir els cartells que indiquen la Ruta dels Formatges, coneixent productors de granges i vaqueries (en moltes es fan visites guiades, degustacions i venda al detall). És una gran oportunitat per tastar el millor formatge d’aquesta terra.

Desprès de dinar, ens apropem a Conques, on la magnífica abadia de Sainte-Foy la fan un altre punt de parada obligada (es fan visites a l’abadia guiades, de 45 min. de durada). La vila de Conques té uns 300 habitants i és una petita perla situada sobre un turó. Amb més de XII segles d’història, el poble ha conservat tota la seva puresa mil•lenària: cases antigues amb bigues de fusta i sostres de llosa, perfectament conservades; carrers empedrats i estrets, tot en completa sintonia amb el paisatge.

A més la seva abadia i el claustre son peces clau de l’Art Romànic. Sobre l’abadia: els peregrins van començar a arribar a Conques, quan els monjos van aconseguir las relíquies de Sainte Foy, una de las primeres màrtirs cristianes, des de llavors és una de las parades més importants dins del Camí de Sant Jaume en territori francès. Altres parades interessants del recorregut: Carlat, Mur de Bare, Cassaniouze, Montsalvy i Le Fel.

05/12/2011 – Saint Clement – Route de les Crestes – Salers - Tournemine – Saint Clement

Avui el dia s’ha aixecat una mica més desenteranyinat que els dies anteriors, el sol sembla que vol treure el cap tímidament i sembla que avui no plourà. Decidim tornar al mític Puy Mary, la seva presencia és espectacular i las vistes avui des del Pas de Peyrols prometen, així que no ens ho pensem massa i ens dirigim cap allà per després dirigir-nos a la zona més nord-est de Carlat (amb Salers i Tornemine com a punts àlgids).

Salers, un petita regió on sembla que el rellotge s’hi hagi aturat i més ara en aquests mesos d’hivern on tot està tancadíssim! El poble té el mateix nom que una rasa de vaca molt preuada, la vaca de Salers. Es tracta d’una rasa originaria del Massís Central, molt fàcil de reconèixer per la seva llana vermellosa. La seva carn es de gran qualitat i de la seva llet es produeix el formatge del mateix nom, el Salers. Un formatge de pasta premsada i crua en forma de cilindre que arriba a pesar uns 40 km, i que dit sigui de pas, és boníssim.

Fem un tomb per la ciutat medieval, pel seu nucli ben conservat (del segle XV) i passegem pràcticament sols per la seva plaça central. Com a punt final del nostre recorregut, ens apropem a Tournemire. Un altre d’aquells pobles que forma part de la llista de pobles amb més encant de França. Al final del poble es troba el Chateaux d’Anjony, que pot visitar-se. A més, a l’estiu s’hi organitzen concerts (a la web podeu trobar tota la informació sobre l’agenda i altres curiositats). Tornem cap a “casa” resseguint las capritxoses carreteres de la regió, allà ens hi esperen els nostres amfitrions per fer un aperitiu abans de sopar davant la magnífica xemeneia del saló.

06/12/2011 – Saint Clement – Figeac – L’Ametlla del Vallès.
Avui no ens toca més remei que tornar a casa... els dies ens han passat volant! Abans de marxar directes cap a casa ens queda un objectiu per complir: comprar alguns formatges més i sobretot foie fresc per fer micuit!!!

Na Brigitte ens proposa que ens acostem a Vic sur Cere, on avui dimarts fan mercat. Ens recomana especialment una parada, la Formagerie Morin, ... li fem cas i us podem assegurar que els seus formatges són la nostre perdició: per fer raclette, saint nectaire, brie, rocamadur, munster,... tots deliciosos!!! Comencem a desfer camí i la darrera parada de la nostra escapada serà Figeac, dins del departament de Lot, on a banda d’aprofitar per menjar alguna cosa, aconseguim unes peces de foie!!!

A la secció de receptes d’Europa trobareu una recepta senzilla per preparar un micuit excel•lent! Amb això acaba la nostra visita a Cantal, aquest departament de l’Auvernia.

Si bé és cert que en aquesta època de l’any, els dies són curts, freds i sovint plujosos ... això no ens ha de tirar enrere a l’hora de decidir-nos a fer-hi una escapada. Els prats estan preciosos, mantells d’herba cobreixen els turons arrodonits de las crestes del massís central; i els boscos a la tardor ens han mostrat aquesta regió guarnida amb una varietat cromàtica única: del groc més intens al gris més neutre, i entre mig, verds, vermells, carbasses, ... nosaltres marxem pensant ja en la propera ocasió per fer una escapada... quin serà el destí?