Ruta de Napoleó (Cap d'any 2012).
"Abans de Grenoble era aventurer, desprès vaig ser governant." Aquesta frase s’atribueix a Napoleó en el seu retorn de l’exili des de l’illa d’Elba. Era l’any 1815 quan al cèlebre emperador francès Napoleó i el seu seguici van emprendre aquesta travessa èpica, camí des del Golf de Sant Joan a la rivière francesa, fins a la gran ciutat de Grenoble. L’objectiu: recuperar el seu regnat.
La Ruta de Napoleó, es tracta se’ns dubte d’un dels viatges històrics més importants de França que ara ha esdevingut en una interessant ruta turística. A nosaltres ens servirà per improvisar una escapada pel país veí, ens acompanyeu?
28/12/2012 – Barcelona – Nimes (388 km. Ruta: 388 km).
Aquest cop la sortida ha estat molt improvisada, tant que sortint de treballar encara no ho teníem clar... això no és un problema, ans el contrari, li afegeix a la sortida una mica de “misteri” al tema.
Passem per casa, localitzem una revista antiga iOh! Sorpresa, un article sobre la Ruta de Napoleó, que teníem oblidat, bé, ja tenim opció.... fem una bossa amb l’imprescindible, uns mapes de carretes i marxem!!!
Es tard i estem cansats, de manera que tot i que la ruta comença a Cannes, passarem la nit a Nimes. Las opcions d’allotjament a França mai no són un problema per la quantitat d’opcions disponibles. En aquest cas triem un hotel de la cadena b&b. Una opció funcional amb una bona relació qualitat/preu.
Informació addicional per planificar la ruta.
29/12/2012 – Nimes – Cannes – Saint Vallier de Thiey (308km . Ruta: 696 km).
Nimes podria ser perfectament el destí d’una de les nostres escapades, però aquest cop només ens servirà de base temporal. Ens llevem en aquest barri tranquil en el que està ubicat l’hotel i sortim a esmorzar, un cafè cremme molt digne i un deliciòs croissant de la boulangerie... què més es pot demanar!
Desprès, ens disposem a fer els poc més de 250 km que ens separen de la glamurosa capital de la riviera francesa. Seguim per autopista fins arribar a Cannes.
Aquesta ciutat, arxi coneguda pel seu Festival de Cinema francès, és una “oda” al luxe, en especial a tot el llarg i ample del Boulevard de la Croissette. Vaig visitar aquesta ciutat una setmana santa quan era adolescent, ja en aquell moment em va sobtar l’ambient banal que s’hi respirava... si fa o no fa el mateix que ara.
Palmeres, hotels de luxe insultant, platges privades, locals pels de glamour, gent “guapa”, cotxes esportius, ostentació, ostentació i més ostentació.... buff!! . En fi, això és Cannes... aquí sembla que la paraula “austeritat” no hi té cabuda. Malgrat tot, la badia és bonica. Obrir els pulmons i omplir-los de la suau brisa que arriba del mar, és un petit regal, només cal està d’esquenes al passeig i mirar el mar.
Aprofitem que és mig dia per fer un mos en un dels locals propers al Ajuntament. Triem el New York Restaurant, val a dir, que tot i el lloc, els preus són raonables i les quantitats monumentals. Quin luxe menjar a la terrassa, prenent el sol en ple més de desembre!
Per la tarda començarem la ruta proposada, la Ruta de Napoleó, també coneguda com Ruta Nacional 85. Amb bon criteri, els francesos que d’això en saben molt, van instituir aquesta ruta per potenciar el turisme en aquesta zona (l’any 1934). En el seu dia, van esquitxar el traçat d’imponents àligues de pedra al llarg de tots aquells punts emblemàtics, actualment només en queden dues.
Comencem el nostre periple, dirigint-nos cap a Grasse. Aquest poble va néixer al segle X com cruïlla de diferents camins que conduïen als Alps. Donat que pels seus voltants s’hi criava bestiar, Grasse a l’Edat Mitja va ser un important centre de elaboració de pells i fabricació de guants, però a partir del segle XVII va substituir aquestes activitats per abocar-se a l’elaboració de perfums. Ara la ciutat és coneguda per la perfumeria i la producció de lavanda. Tot i que hi ha motius suficients, no ens hi aturem.
La carretera comença a agafar alçada per regalar-nos una posta de sol excepcional des d’un dels miradors.
Acabarem el dia a St-Vallier-de-Thiey. Un petit poble i agradable, d’aquells que encara fan olor a poble. Cases de pedra, ben cuidat, xemeneies fumejant.... ens quedem! La història ens diu que Napoleó i els seus 1.200 soldats fidels, van aturar-se en aquesta localitat a dinar, nosaltres pernoctarem.
Dormim al logis, Le Relais Imperial, a peu de carretera. Un allotjament còmode, amb wi-fi a les habitacions i a un preu raonable.
30/12/2012 – Saint Vallier de Thiey – Sellonet (248km . Ruta: 944km).
En aquest punt, la Ruta de Napoleó, ressegueix els paratges del departament de Alpes de Haute-Provence. Nosaltres seguim la carretera fins arribar a Castellane. Aquí ens tempta una cruïlla on es senyalitzen les Gorgues du Verdon. Sucumbim i iniciem la nostra Ruta de Napoleó “alternativa”.
Trencant a l’esquerra, seguim per la D952 i ens dirigim al Canyon du Verdon, un impressionant fenomen natural. El riu Verdon neix a 2.500 metres d’alçada, al Coll d’Allos i gira cap al oest passant per Castellane, per acabar serpentejant per unes estretes gorgues. Unes sobrecollidores moles de pedra que s’alcen més de 700 metres sobre el nivell del riu. La ruta és preciosa i la carretera sinuosa i estreta, ens captiva.
Anem resseguint las corbes del riu, deixant-nos endur per la calma d’aquest paisatge tant solitari, tant natural... fins arribar al Llac de Ste Croix, a pocs quilòmetres de Moustiers, un lloc ideal per aturar-nos i fer un pic-nic gaudint dels colors del entorn: el llac blau turquesa, el gris de les parets de roca calcaria de les gorgues.
Per la tarda, seguirem fins a Digne les Bains, al cor dels Alps. Aquesta localitat ens ofereix un patrimoni cultural i religiós molt important així com l’oportunitat de fer tota mena d’activitats a l’aire lliure. Però Digne les Bains és sobretot un lloc ideal per cuidar-se, aquí trobareu un munt de centres especialitzats en el wellness i als qui us agradin les activitats de muntanya, no us podeu perdre les seves vies ferrates!!
Informació addicional: Aquí us podeu descarregar un document informatiu sobre la Via Ferrata Rocher de Neuf Heures a Digne les Bains.
Nosaltres prosseguim el nostre viatge i tornem a desviar-nos de la ruta prevista... Ara agafem la D900 direcció el llac de Serre Ponçon enlloc de seguir la ruta prevista fins a Gap passant per Sisteron, delectant-nos un poc més amb el paisatge, per acabar el dia a Sellonet, una localitat minúscula del departament de Alpes Alta Provença.
Dormim al Relais de la Forge, un altre establiment aderit a la cadena Logis de Françe, amb una excel•lent relació qualitat-preu.
31/12/2012 – Sellonet – Grenoble (241 km. Ruta: 1185 km).
Pel matí ens apropem a Seyne, una acollidora localitat de la Vallée Blanche. A la plaça del poble, tot de paradetes de productes locals una excusa ideal per fer-nos amb uns bons formatge per aquest nit. És cap d’any i volem acabar el 2012 fidels al nostre “lema”: Res millor que un JQV.... (Jamón, Queso y Vino).
El pernil, el portem de casa, però en formatges i vins ens deixem seduir per la quantitat i qualitat de l‘oferta francesa (sense desmerèixer els productes de casa nostre!). La llista de formatges alpins és molt llarga: el potent Reblochon; el príncep dels Gruyeres, le beaufort; el blau de Sassenage, o l’omnipresent Tomme de la Savoia, per posar alguns exemples.
Aquest darrer és original de les Valls de la Maurienne i Tarentais. Es diu que el van començar a produïr grangers d’aquella zona amb la llet descremada que els sobrava en l‘elaboració de la mantega. Aquest formatge pren el seu nom del dialecte de la Savoia, on “toma” significa més o menys “petits formatges elaborats en granges de muntanya”... Història a banda, és un formatge deliciós. Amb unes quantes peces “al sac”, prosseguim el nostre viatge... encara hem d’aconseguir alguna varietat més i un bon vi blanc.
Seguim la nostra ruta, ara en direcció a Briançon, a tocar de Torino... A mig camí, el Lac de Serre Ponçon, enorme! Resseguim un tram de la Route des Grans Alps (una bona proposta per la propera escapada) i arribem a Briançon, una bonica localitat fortificada.
Briançon està a 1.326 metres d’alçada en la confluència de 5 valls alpines. Aquesta ciutat va ser fortificada per Vauban en el segle XVIII (actualment està considerada patrimoni mundial de la UNESCO) i s’hi pot trobar un conjunt de fortificacions militars construïdes entre els segles XVIII i XX per tal de millorar el sistema defensiu de la ciutat (fortificacions de Salettes, Trois Tetes i Randouillet, per exemple).
Nosaltres travessem la seva porta principal, porta du Pignerol i descobrim la ciutat vella... la col•legiata de Notre Dame, l’església dels Cordeleros, cases antigues, petits comerços restaurats, carrers empedrats (i empinats!!) i la seva encantadora Plaça d’Armes.
És moment de deixar-nos seduir altre cop per les delicatessen del país.... entrem a un dels establiments del poble i ens proveïm d’un vi blanc de la Savoia, deixant-nos recomanar pel botiguer. Segons ell marida a la perfecció amb el formatge de raclette... una mica de mostassa per casa i alguna peça més de formatge i ...ja tenim el menú de cap d’any complert!
Ens enfilem al LandRover i posem rumb a la nostre destinació final, Grenoble per la D1091, travessant la Serre de Chevalier, un dels dominis esquiables més grans dels Alps. Ens deixem seduir per las muntanyes, la neu, un paisatge superb.
Si reprenem el fil del que ens ha dut fins aquí, resseguir la ruta de Napoleó, recordem que l’emperador francès va entrar a la ciutat un 7 de Març de 1815, a les 11 pm. Nosaltres ho fem el darrer dia de l’any 2012 a mitja tarda... però com ell, busquem allotjament.
Napoleó va passar la nit al hotel Les Trois Dauphines, ara anomenat Auberge Napoleon, al carrer Montorge; nosaltres en canvi, ho farem a uns apartaments Apartaments Privilodge que són tota una troballa: cèntrics, ben equipats, acollidors i a un preu formidable, se’ns dubte una gran opció.
Per la tarda sortim a fer el darrer tomb de l’any pels carrers senyorials de Grenoble aquesta ciutat l’ombra de les muntanyes.
01/01/2013 –Grenoble – Ametlla del Vallés (685 km. Ruta: 1870 km).
Ja estem al 2013! Ens despertem en aquest acollidor apartament del centre de Grenoble.
Deixarem això de fer la llista de bons propòsits de l’any per un altre moment, avui hem de baixar fins a casa que demà treballem, així que no tenim massa temps per perdre. És hora de tornar a fer la bossa i posar rumb al Sud. Recollim l’apartament, empaquetem i deixem les claus a la recepció.
Però abans de començar a desfer camí, aprofitem per recórrer els carrers principals de la capital alpina.
Informació addicional: Si voleu comprar delicatessen, feu una ullada a la botiga Bliss. Vins, fruites, formatges, embotits, melmelades,.... Impressionant!.
El viatge ha sigut fantàstic, com sempre aquestes breus escapades pel país veí ens senten de meravella. Només quatre dies que han servit per recuperar una mica el to vital i agafar forces per aquest primer tram d’any... la propera parada, Setmana Santa.
Vam sortir de casa improvisant una ruta a seguir i tornem havent variat del tot el traçat previst. Hem obviat Sisteron i Gap entreltres parades il•lustres de la ruta èpica... en qualsevol cas, el petit viatge ens ha premés descobrir racons naturals fantàstics i acollidors pobles alpins. Inspirats en la Ruta històrica de Napoleó, però desviant-nos sempre que ens temptava un revolt de la carretera, una indicació o simplement la intuïció... i què és si no viatjar! ...
