Alsacia, sweet Alsacia (Cap d'any 2013).
Alsàcia és un d’aquells destins que sembla que requereixin ésser visitats especialment per Nadal. Moltes ciutats franceses organitzen els tradicionals Mercats de Nadal: Estrasburg té un dels mercats més antics, el de Colmar és dels més animats i d’altres més petits, però també encantadors com ara Kayserberg, Riquewhir i Obernai.
Durant les setmanes d’Advent, entre novembre i fins Nadal (i en alguns pobles fins a any nou), les ciutats de l’Alsàcia es transformen: llums de colors engalanant pobles sencers, l’olor a vi calent especiat, fires i mercats, menjar pantagruèlics, guarniments espectaculars... els petits pobles i ciutats d’aquesta regió de França es transformen i el viatger segur que quedarà rendit davant la decoració i l’ambient d’aquesta regió.. Alsacia sweet Alsacia!!
Abans de començar l’itinerari... una mica d’història: Aquesta regió francesa, la més petita, té un passat històric que l’ha lligat amb Alemanya durant molts anys. Des del segle XVII va ser una possessió dels Habsburg i només desprès del a guerra dels 30 anys, va passar a formar part de França. L’any 1870, desprès de la Guerra Franco-Prussiana, Alsàcia va tornar a ser part d’Alemanya i va romandré sota el domini alemany fins el 1919.
28/12/2012 – L’Ametlla del Valles - Lyon (690 km. Ruta: 690 km)
Sortim de la feina més tard del previst, però amb temps suficient com per arribar a dormir a Lyon i fins i tot, sopar una deliciosa gallete abans no ens tanquin!!
Passem la nit a un Aparthotel de la ciutat: Résidence Hôtelière Temporim Part Dieu.
29/12/2012 – Lyon - Gerardmer (475km . Ruta: 1.165 km).
L’objectiu d’avui és situar-nos a les portes de la zona que recorrerem aquests dies, l’Alsàcia. Concretament ens aproximarem fins la localitat de Gerardmer a la regió francesa de la Lorena.
Començarem a deixar de banda les autopistes i vies ràpides per començar a creuar el país veí per les seves extraordinàries carreteres secundaries, un eixam de carreteres que recorren els indrets més recòndits i amb encant de França.
Ens dirigim cap el Parc Natural Regional des Ballons des Vosges. Un PN creat l’any 1989 que inclou tres regions: l’Alsàcia, la Lorena i el Franché Comté. El patrimoni natural d’aquesta regió inclou boscos de faig, avets i roures, rierols, camps i prats calcaris... i una fauna i flora tant variada com el seu paisatge. El parc inclou espais diversos com la vessants boscoses, valls profundes i les planures vinícoles alsacianes, així com petits pobles d’interès històric.
És un lloc ideal per endinsar-se en el patrimoni cultural alsacià, visitant castells i monuments; gaudint d’innombrables oportunitats de descobrir l’art i les tradicions populars d’aquesta regió.
Per la tarda i ja sense llum arribem a Gerardmer, una ciutat coneguda com “la perla dels Vosgos”. Un sobrenom que li va donar Abel Hugo (germà de Victor Hugo), entusiasmat per la bellesa del llac que es troba a tocar d’aquest petit poble.
Ens allotgem a un petit hotel del poble de Gerardmer, el Hôtel Restaurant L’Aubergade, un lloc agradable al voltant de la gran plaça i a tocar de l’oficina de turisme del poble.
Per sopar, triem la Taverne Alsacienne on ens delectem amb un àpat pantagruèlic! Beneïda gastronomia alsaciana....
30/12/2012 – Gerardmer – Turckheim (82km . Ruta: 1.247 km).
Avui tenim previst endinsar-nos a l’Alsàcia i i visitarem un dels pobles més coneguts d’aquesta regió, Colmar. Però abans tenim feina a fer... Deixarem Gerardmer per una de les moltes carreteres de la regió.
Per nosaltres un dels grans atractius de França són les seves carreteres serpentejants que ens descobreixen racons fantàstics. Una d’aquestes carreteres és la Route des Crestes, una carretera de 73km de longitud que uneix Cernay amb el Col des Bagenelles, deixant a l’abast del viatger els punts d’interès principals del massís dels Voges. Entre ells, Le Gran Ballon (amb 1424 d’alçada) o altres cim menys elevats com ara le Rothenbachkopf (1316m), le Kasterbeg, le Hohneck, le Gazon du Faing (1303m).
Pels amants de la història, heu de saber que aquesta carretera us permetrà arribar tant al camp de batalla com al cementiri militar de Hartmannswillerkopf (Primera Guerra Mundial). I es que aquesta estratègica carretera ara ha esdevingut una gran dorsal turística dels Alts Vosges.
A mig matí arribarem a Munster, un punt de parada obligatori pels amants del formatge! I és que d’aquesta zona prové el deliciós formatge amb el mateix nom, Munster o munster-géromé, amb denominació d’origen pròpia des de 1969.
La seva història comença amb el monjo benedictí irlandès Columbanus, que l'any 590 va deixar el seu país amb dotze fidels per predicar per Anglaterra i la Bretanya. Va arribar a la Borgonya, on es va establir, va fundar diversos monestirs i va introduir el formatge. Al cap d'uns 20 anys, va marxar voluntàriament a Bobbio, Itàlia, on va fundar, l'any 612, un dels monestirs benedictins més famosos. Després de la seva mort, l'any 615, els monjos italians van tornar al Rin per predicar els seus ensenyaments. L'any 660, van fundar un monestir a la vall de Fecht. Al seu voltant aviat va créixer un poble que es va dir Munster. Els fidels de l'orde de sant Benet no menjaven carn i s'alimentaven bàsicament de productes làctis. L'elaboració del formatge els era tan familiar com la prèdica i els vilatans aprofitaven ambdues coses.
Per a les vinyes utilitzaven pendents baixes i càlides, i per a les vaques, les riques pastures que de primavera a tardor hi havia als cims dels Vosges. Amb el pas dels segles, els habitants de Munster van ultrapassar les serralades alsacianes i van portar els seus ramats a les pastures lorenesos. Van roturar grans àrees i van crear nous assentaments. A les vores d'un llac, alsacians i lorenesos van fundar la ciutat Sancti Gerardi Mare, popularment coneguda com a Gérardmer. Tampoc volien acceptar que el seu formatge, Géromé, fos desplaçat dels mercats pel Munster. Les disputes entre pastors en ambdós costats dels Vosges van anar empitjorant, mentre el formatge aconseguia cada vegada més fama i difusió.
Amb la Guerra dels Trenta Anys va arribar la sagnant separació entre catòlics i protestants. Quan va finalitzar, el 1648, pobles i pastures estaven deshabitats. Va haver de passar gairebé un segle abans que els vilatans, així com emigrats de Suïssa, Tirol, Baviera i Dinamarca, continuessin amb la tradició formatgera. Els últims van importar una de nova raça bovina als Vosges, la llet de la qual era excel•lent per a l'elaboració de formatge per la seva riquesa en caseïna. Deuen el seu nom a la seva capacitat d'adaptació, vosgiennes.
Desprès de fer-nos un tomb per la vila seguim la nostra ruta i uns set km abans d’arribar a Colmar ens aturem al concèntric poble de Eguisheim.
La ruta dels vins de l’Alsàcia ens condueix directament a aquest preciós poble que sembla construït amb diminutes cases de fusta col•locades estratègicament de forma concèntrica al voltant de l’església.
A banda de la seva peculiar estructura circular, el poble de Eguisheim és un dels més bonics de França i així ho acrediten una llista considerable de premis i va ser triat l’any 2013 com el poble preferit pels francesos. A més durant el mes de desembre s’hi celebra un dels mercats de Nadal més tradicionals de França...
Informació addicional: Nadal és probablement una de les millors èpoques per visitar el poble de Eguisheim i gaudir de l’ambient festiu i les tradicions. Tot i això, el darrer cap de setmana d’Agost és un altre moment clau. S’hi celebra la festa del vi, un dels festivals més antics del vi de l’Alsàcia. Durant aquests dies els cellers obren per la degustació de totes les varietats de Eguisheim i especialitats de l’Alsàcia
La següent parada del nostre recorregut és Colmar, preciosa ciutat medieval i postal perfecte del Nadal a l’Alsàcia.
Amagada entre el Massis des Vosgues i la Selva Negra, Colmar és una petita ciutat amb encant: carrerons empedrats, cases amb estructures de fusta, balcons florits i mercats nadalencs que li donen un caràcter molt especial: música, llums, i l’olor a canyella del vi calent...
Desprès de passar la tarda voltant per la ciutat i descobrint racons que semblen trets d’un conte dels germans Grimm ens dirigim a les afores, a la localitat de Turckheim on passarem la nit.
Per allotjarnos triem un petit hotel, Des 2 Clefs, situat al centre de Turckheim a les portes de la Vall de Munster. Un petit hotel amb encant que data del segle XV, un bon descobriment!
31/12/2012 –Turckheim – Strasbourg (147km . Ruta: 1.394 km).
Avui tenim com a objectiu arribar fins la majestuosa ciutat d’Strasburg on passarem la nit de cap d’any...
Abans però, resseguirem la riba francesa del riu Rhin, aprofitant el darrer dia de mercats nadalenc aquí a l’Alsacia... tota una experiència!
Kayserberg: El poble medieval és conegut pel seu mercat de Nadal de caps de setmana, on a banda d’artesania, els productors i agricultors de la zona ofereixen els seus productes: formatges, mel, melmelades i el deliciós pa d’espècies... tant irresistible! Val la pena visitar el castell medieval de la ciutat, a 10 minuts caminant de la plaça de l’Ajuntament.
Riquelwirh: Un altre poble que sembla tret d’un conte...i més aquests dies on l’encant dels pobles es veu emfatitzats per la màgia dels mercats de Nadal. A uns 60 km al Sud de Strasbourg i famosa per la producció de Riesling des de fa segles, Riquelwirh ens sorprèn per l’encant de la seva arquitectura rural: Maison Zimmer, Maison Dissler, Maison Toinette, la torre Dolder o la Porte Haute, són només algunes de les petites joies que ens esperen...
I finalment, Obernai, cita ineludible de la ruta dels vins de l’Alsàcia. Envoltada de muralles, la ciutat vella ofereix al visitant un interessant patrimoni arquitectònic, amb la plaça central del mercat envoltat d’edificis antics com ara la torre del segle XIII, l’ajuntament, un pou renaixentista o bé l’església neogòtica de Saint Pierre et Saint Paul.
I finalment... Strasbourg on arribem a mitja tarda.
Per passar la nit de cap d’any hem triat un apartament a les afores de Strasburg, a la localitat de Wasselonne. Ens allotgem al Le Relais De Wasselonne & Spa, senzill però confortable i ben equipat. Ens permetrà preparar-nos un bon sopar per acomiadar l’any a un preu més que raonable!
1/01/2012 – Strasbourg (63km . Ruta: 1.457 km).
El primer dia de l’any el dediquem a recórrer els carrers de l’elegant Strasbourg, capital del departament francès del Baix Rhin.
La ciutat d’Strasbourg va ser declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat, éssent la primera ciutat francesa en rebre aquest guardó, l’any 1988. Tot i les guerres, la ciutat a pogut preservar el seu patrimoni, divers i representatiu de l’evolució de la ciutat des de l’època romana fins els nostres dies.
La catedral (un prodigi arquitectònic), le petit france (un dels barris amb més antics i amb encant) o el barri imperial alemany (de finals del segle XIX), són només unes mostres del que amaga aquesta elegant ciutat.
Aquí a Strasbourg té lloc un dels Mercats de Nadal més emblemàtics del continent o si més no, el més antic d’Europa. La primera edició es remunta a 1570 i es va anomenar Christkindelsmärik (mercat del nen Jesús). Des de llavors fins ara, any rere any, des de finals de Novembre fins al 31 de Desembre, la ciutat es veu envaïda per l’atmosfera nadalenca amb més de 300 paradetes de fusta que esquitxen tots els racons de la ciutat, que queda batejada per uns dies con la Capital del Nadal.
2/01/2012 – Strasbourg – Freudenstad (119 km . Ruta: 1.394 km).
Avui creuarem la frontera... arribarem al punt més al nord del nostre recorregut, Baden-Baden, per començar a baixar, aquest cop per la riba alemanya del riu Rhin... territori de la bella Selva Negra, una regió al SudOest d’Alemanya caracteritzada per boscos espessos, llacs blaus i pobles impecables.
Baden-Baden és una cuidada ciutat, punt de trobada de la gent “guapa i rica” d’Europa, durant la Belle Epoque. Coneguda arreu del món pels seus balnearis i com a epicentre glamurós de les escapades wellness de l’època. Aquesta ciutat, refinada i elegant, era el centre neuràlgic de festes, exclusivitat i un estil de vida luxós, elements clau per atraure a la burgesia del S. XIX.
Tot i que avui perdura l’empremta d’aquesta època esplendorosa de Baden-Baden, la ciutat ha deixat de ser punt de trobada de la noblesa però encara conserva la seva fama com a centre termal i destí per turisme de salut: des d’una profunditat de 2.000 metres brolla l’aigua calenta per les 12 fonts termals de la ciutat. Aquesta aigua calenta pot arribar a assolir els 68ºC i s’utilitza per total mena de teràpies de salut.
Punts d’interès: Lichtentaler Allee, Gönneranlage, Kurthaus i el casino de la ciutat entre d’altres.
Deixem la ciutat, per recórrer una ruta pintoresca de muntanya, la que uneix Baden-Baden amb Freudenstad per la N462 (també es pot fer el recorregut circular i enganxar la N500). La ruta recórrer els pobles de Lichtental, Forbach, Heelbach, Baierbroon i acaba a Freuenstad, punt final l’etapa d’avui.
Ja de nit arribem al hotel Gut Lauterbad, senzill però funcional i amb un restaurant més que raonable.
3/01/2012– Freudenstad - Friburgo (259 km . Ruta: 1.835 km).
El dia no acompanya massa a fer el turista, plou i fa boira...de manera que tot i que teníem previst perdre’ns per les carreteres i gaudir dels paisatges esplendorosos de la Selva Negra, posem direcció al Llac Titisee.
La Selva Negra pren el seu nom pels densos boscos d’avets de la regió. De fet, sembla que els mateixos romans van batejar aquesta regió com Populus Nigra, per ells un lloc impenetrable i desconegut.
Tot i el seu nom, que aquella Silva Nigra dels romans no tingui massa a veure amb el que coneixem avui dia: durant l’edat mitjana, la necessitat de construir amb fusta va fer que gran quantitat de boscos de la zona fossin talats i els troncs transportats Rhin avall. Malgrat aquesta tala, la zona preserva boscos frondosos, llacs blaus, muntanyes majestuoses i pobles amb encant d’arrelades tradicions.... lloc ideal pels qui gaudeixin de la natura.
Quilòmetre a quilòmetre arribem fins al gelat llac Titisee... Diu la llegenda que el llac deu el seu nom al general romà Titus. Es diu que el general va arribar a la regió amb les seves troper i va caure enamorat del seu paisatge, donant-li el seu nom al llac.
El Titisee és el llac natural més gran de la Selva Negra (té 2 km de llarg i 700 metres d’amplada). Té profunditats de fins a 40 m i està situat per sobre dels 850 msnm. La ciutat és molt turística. Farcida de restaurants, hotels i botigues de souvenirs, li treuen tot l’encant al nucli urbà, però el llac és un bonic espai natural...
A mitja tarda arribem a Friburg, ens allotgem al Schwarzwälder Hof, situat en un edifici històric al centre de la ciutat, a prop dels principals llocs d'interès, inclosa la catedral. Per sopar, no dubtem... una animada cerveseria del centre de la ciutat: Martin's Braun, aposta segura!!
4/01/2012–Friburgo – Lyon (321 km . Ruta: 2.156 km).
La darrera parada de la nostra a la recerca del més pur ambient nadalenc, la farem a la ciutat de Friburg, capital de la Selva Negra.
Friburg (Freiburg im Breisgau) és una de les ciutats més boniques d’alemanya. Un centre històric petit i reposat, carrerons empedrats, els petits canals - tant característics del centre històric - , la esvelta catedral gòtica, el seu aire universitari, els seus distingits museus... i la seva ubicació, la fan una ciutat encantadora.
Llocs d’interès a la ciutat: Rathausplatz, la catedral, les portes: Schwabentor, Martinstor, Breisacher Tor o els carrers més animats (plens de cafeteries i cervesseries) com Kaiser-Joseph-Straße o Gerberau- Straße.
Però Friburg és més que els seus racons turístics, és un concepte de ciutat sostenible i ecològica. Voltant per la ciutat descobrim que els cotxes no entren al centre (no ho fan des de 1973, quan es va prohibir la seva circulació). El silenci, els ocells i la música dels Bächle (petits canals) no s’han vist pertorbats des de fa segles per res més que les campanes de la catedral, les botzines de les bicicletes o els tramvies.. res més pertorba la calma de Friburg.
Desprès de deixar-nos seduir per aquesta bonica ciutat i el seu centre històric, posem rumb a Lyon on passarem la darrera nit d’aquesta escapada nadalenca.
Aquest cop dormirem a Quality Suites Lyon 7 Lodge. A les afores de la ciutat, és un allotjament perfecte. Molt ben equipat i espaiós, disposa d’un petit office que ens permet preparar-nos un petit sopar abans d’anar a dormir.
Demà acabarem d’encarar els 690 km que ens separen de casa... tot plegat un total de 2.846 km en aquesta escapada nadalenca on hem recorregut una zona geogràfica que comparteixen dos països, França i Alemanya.
Dues regions, l’Alsàcia i la Selva Negra... que comparteixen una mateixa essència i molta història.
