Un passeig per l’Alentejo, o com practicar l’art de perdre’s...
Preparant el viatge vaig llegir que Cela havia escrit que “Alentejo era un hermoso país al que a la gente no le daba la gana de ir” . Las platges del Algarve feien ombra a la costa Alentejana; els seus vins són el germà petit del mític vi d’Oporto i el seu interior, ple història i amb pobles d’una elegància noble i senzilla, per alguna estranya raó... a l'Alentejo, a ningú li dona la gana d’anar!!!
La veritat és que desprès de passar-hi uns dies seguim sense entendre la raó però, sent honestos i una mica egoístes, no hauríem de tenir massa incentius en descobrir aquesta regió on el millor que podem fer és sortir del cotxe sempre que un pugui i conduir per carreteres secundaries fins perdre’s!
Si ens perdem bé, al nostre camí sortiran a trobar-nos petites adegas on s’elaboren vins seguint tradicions familiars, blancs pobles enfilats en turons sempre a l’aguait del invasor forani, racons on om pot passar hores pel simple plaer de perdre el temps... beneït luxe! I una gastronomia d’infart basada en el més elemental: el pà, l’oli, les fruites de l’hort, el bacalhau...
Us perdeu amb nosaltres??
27/05/2016. Barcelona – Lisboa (12km. Ruta: 12 km)
El vostre vol direcció Lisboa surt pocs minuts abans de les 17 de la tarda. Volem amb la companyia portuguesa, TAP, que tant a l'anada com a la tornada a sigut d'allò més puntual i després de una 1h i 40minuts arribem a la capital de Portugal.
Per aquests dies l idea és recórrer la regió de l'Alentejo així que hem llogat un cotxe per guanyar en llibertat de moviments. Com en d'altres ocasions hem utilitzat el portal de reserves de cotxes izzirent , que ens localitza un cotxe bàsic a un preu inverosimil amb la companyia U Drive. Gosem formalitzar la reserva, conscients que tenim molt poc a perdre... i per sorpresa d'alguns dels nostres incrèduls amics, quan arribem personal de la companyia ens estava esperant per portar-nos al local on ens lliuren el cotxe: Un Opel Corsa força nou i ben equipat, fantàstic!
Lloguem el Teletac per despreocupar-nos de peatges i posem rumb al Chiado, el barri del centre de la capital on està el nostre hotel, feeling Chiado.
En pocs minuts estem circulant pel centre enteranyinat de Lisboa... Una parada ràpida davant l'hotel per baixar l'equipatge i anem directes a un pàrking a Barrio Alto, a uns 700 metres del hotel. 
Informació addicional: El preu per 24hores d'aparcament és de 13,05 eur, una opció molt raonable tenint en compte que el centre de Lisboa l'aparcament al carrer està limitat a franges temporals de dues hores a preus que poden arribar fins als 4 euros en funció de la zona (a partir de la 1 am fins les 9 am, no es paga).
Després d'acomodar-nos al hotel, sortim corrents cap a una taverna del barri de l'Alfama, la Tasca do Chico, un petit local amb 6 taules i fados en directe: menjar casolà, vins locals i música...
Tot plegat una bona vetllada (és convenient reservar) i una manera genial de començar la nostra ruta!
28/05/2016. Lisboa – Arraiolos - Evora (176 km. Ruta: 188km )
Tot i que ja coneixíem Lisboa d'anteriors escapades, no podem evitar destinar unes hores a recórrer el seu centre. Hi ha qui diu que és una ciutat depriment, gris, a nosaltres no ens ho sembla. És cert que no té l'elegància o estil de París, però té un aire nostàlgic que ens atrau.
El tramvia, els seus carrers empedrats, esglésies monumentals, places plenes de vida, barris centenaris, miradors de luxe, vestigis de les cultures romana i àrab, i tants d'altres secrets que demanen ser descoberts la fan un destí molt atractiu.
Passem el matí pel seu centre històric abans de sortir direcció Evora i de camí ens aturem a la petita vila d'Arraiolos, especialment coneguda per les seves catifes (tapetes). Aquestes peces, teixides a mà on es percep l’influencia persa, s’elaboren aquí des del segle XII.
Arraiolos és un poble datat del segle II o III a.C. de cases encalades amb tocs blaus i teulades de terracota. També destaquen les ruïnes del seu castell damunt d’un promontori que domina el poble. Com és migdia aprofitem per menjar en un petit llogarret del poble, al Bar Alves, és petit però el menjar casolà boníssim... comencem a intuir que el bon menjar serà un dels punts forts d’aquest viatge!
Informació addicional: Un consell?? No us perdeu el bacalhau a bras! Una plat típic portuguès, fàcil i ràpid de fer, a base de bacallà, ous i patates, molt comú a totes les cartes de la regió.
Desprès de dinar ens acostem a la Herdade da Amendoeira, a Campo de Santana. Es una propietat de 700 hectàrees que convida a aturar el rellotge. Un projecte on s’ integra en turisme rural amb la promoció del producte local (elaboració de mel, formatges, embotits i fins i tot licors ben coneguts al país) amb les activitats rurals: pesca, visites per la zona o fins i tot participar del procés d’elaboració dels seus formatges!.
A mitja tarda arribarem a Evora, ciutat més coneguda de la regió i Patrimoni de la Humanitat, amb unes muralles romanes, àrabs i cristianes que envolten la ciutat.
Evora és una de les ciutat més ben conservades de Portugal: carrers estrets i empedrats, boniques esglésies, joies arquitectòniques, monuments neolítics i atractius restaurants en els que seguir delectant-nos amb la gastronomia alentejana.
Desprès de fer un tomb per la ciutat i passejar pel seu centre dominat per la Plaça do Giraldo, se’ns obre la gana i triem el Restaurant Guiao a la Rua da República, una molt bona opció per gaudir del menjar local i un bon vi de la zona!
29/05/2016. Evora – Estremoz – Marvao – Evora (303km. Ruta: 491 km)
Avui dedicarem el dia a perdre’ns per les carreteres secundaries de la regió apropant-nos fins la frontera amb Espanya, a tocar de Badajoz. Primer anirem per la N4 fins a Estremoz.
És conegut que Portugal és el primer productor de suro mundial (i si no n’hi ha prou fixar-se amb les amplíssimes extensions d’alzines sureres “pelades” que es repeteixen fins al infinit), però també és el segon exportador de marbre del món i Estremoz és la capital del marbre portuguesa des del temps dels romans i rivalitza en qualitat amb el marbre italià de Carrara.
Les voreres, llambordes, llindes, fons i fins i tot les cantonades de les cases més humils estan revestides de puríssim marbre que un només esperar trobar en selectes catedrals o majestuoses columnes de temples. Aquest luxe popular que en altres indrets del món és un luxe refinat i car, li donen un toc especial a la petita Estremoz. Passegem per la ciutat: carrerons amb tarongers, un castell del segle XIII ubicat al barri vell i tranquil•les places i infinitat de nius d’orenetes... 
Seguim el nostre camí, però en pocs minuts decidim aturar-nos a una de les ‘adegas’ més conegudes de la zona on es produeixen els vins de Joao Portugal Ramos. Allà na Sofia, ens farà la visita: les vinyes, el centre de producció i les caves on reposen els vins, per acabar amb un tast d’alguns dels seus vins.
Informació addicional: L’ Alentejo és una zona de gran tradició vitivinícola amb vins de gran qualitat encara desconguts al nostre país. El país ha creat la Ruta del Vi del Alentejo amb la idea de donar-los a conèixer (a Evora es pot trobar una seu on proporcionen tota la informació necessària per gaudir-ne). La ruta proposa maridar la bellesa natural de la regió amb el seu patrimoni històric i cultura, el tasts de vi en algunes de les seves millors bodegues i pq no... allotjar-se en algunes finques centenàries reconvertides en hotels de luxe rural, un gran proposta!
La propera destinació és Portalegre, ens la trobem enfilada en un turó al peus de la Serra de Sao Mamede, ja frontera amb la veïna Espanya. Una ciutat blanca i ocre, discreta, d’arquitectura barroca però fora dels camins més habituals i que presumeix de tenir el plataner més gran de la península (a la Plaza do Rossio).
D’allà marxem cap a Marvao, el poble al que “aniríem però mai no tornaríem” , una delícia blanca que descansa dalt d’un turó al que sembla aferrar-se amb totes les seves forces. Des del poble, a certa alçada (862 msnm), les vistes són impressionants. Tombem pel poble: carrerons estrets, flors de vius colors, un esplèndid castell i cases ben cuidades.
Se’ns dubte, la propera visita ens quedem a passar la nit en alguna de les seves cases d’hostes!
El darrer punt del nostre recorregut serà Castelo de Vide, també en alçada aquest petit poble és un dels més atractius i menys valorats de Portugal. És cert que potser no té massa racons d’interès especial, però tampoc ho necessita! N’hi ha prou amb passejar i gaudir de les vistes per estar d’acord en que és un lloc d’allò més agradable amb un ambient de poble tranquil que a vegades tant trobem a faltar: nens pel carrer, veïns xerrant asseguts al carrer, dones fent ganxet a la porta de casa... aquest ambient que aquí ens costa tant i tant de trobar, un petit plaer rural que ens carrega les piles!
Al vespre tornem cap a Evora per aquestes capritxoses carreteres, perdent la mirada al infinit i gaudint del camps, de les olors, de les darreres llums del dia que ens regalen una posta de sol deliciosa....
Sopem a Evora al Café Alentejo, a la Plaza do Giraldo... una aposta segura.
30/05/0216. Evora - Monsaraz (95 km. Ruta: 586 km)
Avui marxem d’Evora, però abans volem fer un darrer passeig pels seus antics carrers i acostar-nos a la Església de San Francisco. És una de les esglésies més conegudes de la ciutat, d’estil gòtic, enorme i esvelta acabada allà al 1510 i dedicada a San Francesc. Els seus murs estan decorats amb escenes nàutiques de l’Era dels Descobriments, però el ques ha portat fins aquí, en part, és la Capela dos Ossos. Una capella que té accés pel lateral de l’església forrada completament amb ossos i calaveres humans. Els ossos d’unes 5000 persones es troben aquí, perfectament ordenats...
Una escena tant macabra com dantesca... I no us perdeu la inscripció de l’entrada de la capella: “nosaltres, ossos aquí estem, i als vostres esperem” .
Deixem aquesta ciutat de patrimoni impecablement conservat i posem direcció a Monsaraz, però ho farem serpentejant aquest paisatge rural i agrícola tant deliciós. Un dels nostres objectius d’aquest viatge és descobrir els vins portuguesos, i avui no volem desaprofitar cap oportunitat en aquest sentit!
Portugal és un dels països més rics en varietats autòctones i gairebé desconegudes. Els vins de la regió son cada cop més coneguts, preservant l’essència de un producte únic. Alentejo és una regió amb tres mil•lennis de producció vinícola i unes condicions de terra i clima tant complexes com atractives. En aquesta terra els fenicis ja produïen vins i els seus successors, els grecs, romans, visigodes... i fins i tot els àrabs van tolerar el cultiu ancestral de la vinya en aquesta regió. A dia d’avui, en aquesta terra tot es combina perquè el vi es converteixi en un dels molts atractius d’un viatge per aquestes terres tranquil•les i aquest cop la temptació es diu Ervideira. Aquí Anna ens fa una bona explicació de la bodega, la seva tradició familiar i una exquisida degustació d’alguns dels millors vins que produeixen. Alhora ens explica que un dels secrets dels vins de la regió son la vinyes plantades als vessants dels turons arrodonits, en aquesta disposició aconsegueixen captar molta llum del Sol i així els alts nivells de sucre, així com el sabor peculiar que els hi confereix les terres on creixen.
El divertimento d’aquesta bodega és un vi anomenat Invisível, un mono varietal de raïm Aragonez. Que per què és un divertimento... ??? Us deixem que ho esbrineu!
A mitja tarda arribem a Sao Lorenço Da Barrocal, un camí sense asfaltar ens dirigeix cap a aquesta finca, un petit paradís a la terra, un lloc d'aquells en el que un podria estar-se mitja vida, on el rellotge no existeix i un gaudeix de luxes senzills com contemplar aquesta paisatge meravellós del Alentejo.
Un passeig empedrat dona pas a les habitacions, disposades en horitzontal i orientades per gaudir del entorn. Aquí tot desprèn tranquil•litat, calma,... És un lloc on retirar-se a recuperar forces, a omplir bateries.
Ens acomodem a la nostra habitació, amplia, diàfana, còmode, exquisida i elegant, alhora que senzilla. Colors pàl•lids i la llum del sol, tènue desprès d'escolar-se per les lleugeres cortines de fil, generen un ambient seré. Tots els detalls cuidats amb delicadesa però res recarregat, un encert.
Al vespre sopem a Monsaraz, a la Taverna “Os Templarios”... com sempre, exquisit!
31/05/2016. Mosaraz – Barragem do Alqueva - Monsaraz (153 km. Ruta: 739 km)
La intenció d’avui és circumval•lar el Barragem do Alqueva, el llac artificial més gran d’Europa, construït l’any 2002 i no exempt de polèmica.
Ocupa una extensió de 250 km quadrats i un perímetre de 1160 km de longitud, una autèntica passada. La seva construcció va estar parada durant pràcticament 50 anys i actualment ha suposat una revolució per l’agricultura de la zona, i més aviat, per tot el Sud del país que es veu beneficiat de la seva impressionant capacitat t’emmagatzemen d’aigua! Però òbviament, tots aquests avantatges tenen una contrapartida... l’embassament, va provoca l’extinció de pobles, terres, història i records... més de 2000 propietats inundades!
Comencem l’itinerari per Corval, petita població a 5 km de Monsaraz, coneguda per la seva tradició en la producció de productes de fang. Els tallers de ceràmica poden visitar-se i conèixer de primera mà la tradició terrissaire. Al poble hi ha més de 20 “olarias” (tallers d’artesans) la majoria disposats al carrer Rua da Primavera.
Ens aturem a la vil•la de Moura, un nom que ens recorda els orígens moros de la ciutat que encara es preserven a dia d’avui. Juntament amb el seu castell medieval, carrerons estrets i immaculats i moltes fonts termals, el poble té un encant molt portuguès. Desprès és el torn d’Estela està a tocar de l’embassament... és un lloc tranquil i bucòlic, on passem les primeres hores de la tarda, per desprès dirigir-nos a Mourao i acabar, de nou, al bucòlic Monsaraz.
Des d’aquesta atalaia, las vistes a l’embassament són genials: l’aigua, els camps i la munió d’illes que sobresurten del llac. Davant nostre un d’aquests projectes controvertits que va costar més de 1700 milions d’euros i que els més crítics opinen que mai no arribaran a amortitzar-se, però que d’altra banda, alguns consideren que garanteix un repartiment equitatiu d’aigua i la possibilitat d’explotació agrícola en una zona on fa anys hagués sigut poc més que impensable...
Informació addicional: La presa del embassament pot visitar-se. Hi ha un centre d’informació que ofereix els detalls tècnics de l’obra d’enginyeria. I pels amants dels esports nàutics, l’empresa Amieira Marina ofereix un seguit d’aventures aquàtiques... des de lloguer de caiacs fins a tours en vaixell per l’embassament.
Amb la posta de Sol i abans de tornar a Sao Lorenzo da Barrocal, ens aturem a un dels molts megàlits neolítics que envolten la zona. Probablement el més espectacular, el Cromeleque do Xerez, un conjunt on en el centre trobem disposat un menhir de 7 metres d’alçada.
Avui soparem a la finca, ens delecten amb un increïble menú basat en productes locals d'alta qualitat i un vi blanc que produeixen a la mateixa finca, boníssim.
Desprès de sopar ens saluda en José, el propietari i ideòleg d'aquest projecte. Un home que estima la seva terra i veu com ara, desprès de 14 anys d'estudi, feina i esforços per recuperar una finca familiar que va estar en mans del estat durant un llarg període de temps, comença a rodar el seu allotjament, que més que un hotel, una casa pels seus hostes.
Deliciós punt final d'un dia extraordinari...
01/06/2016 Monsaraz, Alvito, Alcaçer do Sal, Lisboa (239km. Ruta: 978 km)
Desprès d'esmorzar relaxadament a la terrassa de la finca, ens trobem amb José, ens vol ensenyar la petita bodega de la finca on es produeix el vi que vam prendre ahir per sopar.
El projecte de Sao Lorenço Da Barrocal és ambiciós però molt ben portat. En José i el seu equip tenen les coses clares: desmarcar-se per qualitat i valor afegit del seu producte. Oferir al viatger allò que té per oferir l'Alentejo: bona material prima i tradició en la seva elaboració, cuidant els detall per damunt de tot, i prioritzant la qualitat per sobre de la quantitat. Aquest concepte el trasllada a tot allò que està vinculat a la seva marca i en particular al vi.
Ens ensenyen la petita bodega, com diu ell, petita però a la justa mesura per produir el que necessiten. No cal més, aquesta quantitat la poden fer tenint cura de tots els detalls.
Desprès de la visita i amb certa nostàlgia, deixem aquesta finca esperant tornar aviat, és un autèntic plaer poder allotjar-se aquí!
El nostre vol surt pràcticament a les 21 del vespre, de manera que tenim temps de tornar direcció Lisboa practicant el nostre "esport" favorit d'aquest dies, perdre'ns per les carreteres i fer el curiós...
Posem direcció a Alvito, un petit poble preciós, un vil•la que va ser seu del barons portuguesos i que bé justifica una parada (a més l’oficina de Turisme tenen moltíssima informació de la zona i pot ser un bon punt per planificar la nostra estada).
La darrera parada del recorregut serà per prendre’ns un cafè tranquil•lament a Alcacer do Sal, al districte de Setúbal, un població a la riba del riu Sado... Aquí el paisatge ja ha canviat, són a les portes de l’autopista A2 que ens dirigirà a la capital, Liboa. Darrera queda la regió rural i endormiscada del Alentejo que tant ens ha enamorat!
I desprès d'aquest dies recorrent a ritme pausat les carreteres del alt Alentejo, entenc el concepte de 'saudade' aquesta paraula sense traducció a la nostra llengua, tant pròpia del sentiment portuguès... Melangia pel que no tornarà, per ells, potser la joventut, un familiar estimat, qualsevol enyorança. Per nosaltres, uns dies fantàstics on hem aturat el rellotge i ens hem abandonat als petits luxes: sentir el sol escalfar la nostra pell, tastar suc de raïm fermentat en botes de roure, olorar la terra, enfilar-nos a qualsevol turó per relaxar la vista amb paisatges infinits o deixar passar aquests instants que sabem q no tornaran...
